Barcelona, 13 de febrer de 1939

He estat tots aquests dies al llit, però avui a mig matí m’he llevat. No estic bé llevat i me n’hauria de tornar al llit. He llegit força. Més ben dit: he rellegit, perquè no tinc gairebé llibres nous. Els llibres en català han desaparegut de les llibreries, tot i que l’altre dia vaig trobar Niuada de gentilhomes, de Turgueniev, per tres pessetes, de vell. El llibreter abans de donar-me’l em va mirar com si sospités de mi. A més, no tenim diners per comprar llibres. Demà em llevaré més estona i haig de mirar de menjar molt, però no vull que la mare gasti més del compte. Hauria d’escriure a Granollers, als bons amics de la casa. Aquest nom em porta una sèrie d’emocions que em commouen. Tot a la meva vida són records i els que envolten aquest nom són dels més forts, dels més arrelats, com si fossin records d’infància, i només ho veig com un somni. Ara fa un any passa els dies, matí i tarda, en una aula de l’escola, davant de trenta-cinc o quaranta criatures. És això.

Dies de memòria 1938-1940:

diari d'un mestre adolescent, 

Joan Triadú

(Edicions Proa, 2001)